Curs de Mecanografia

Lliçó 26 - Control de Temps: La Llengua Catalana - Símbols Nacionals (Font: gencat.cat)

Exercicis de Control de Temps.

Exercici 1

1. El 93,8% dels ciutadans de Catalunya entén el català, llengua oficial juntament amb el castellà i l'occità. A aquests quasi set milions de persones que l'entenen cal sumar-hi els naturals d'altres territoris on és d'ús habitual, en especial a la Comunitat Valenciana (on rep el nom de valencià), a les Illes Balears i a una part de l'Aragó, la Franja de Ponent.

Exercici 2

2. A Andorra és l'única llengua oficial i el seu ús també està estès al sud de França i a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya. D'aquesta manera, es calcula que hi ha un total de nou milions de persones que la parlen i 11 milions que l'entenen. Això la situa per davant d'altres 14 llengües oficials de la Unió Europea i com la novena llengua amb més parlants.

Exercici 3

3. El català és la llengua vehicular a l'escola i el seu ús s'està normalitzant als mitjans de comunicació, el món econòmic i les produccions culturals. Una enquesta de l'any 2007 de l'Institut d'Estadística de Catalunya assenyala que tres de cada quatre residents a Catalunya saben parlar i escriure el català. Pel que fa al castellà, pràcticament la totalitat dels ciutadans l'entenen (98,9%) i el parlen (96,4%).

Exercici 4

4. El català es va formar entre els segles VIII i X com una evolució del llatí, igual que el castellà, el francès, l'italià i la resta de llengües romàniques. Cada any s'editen 10.000 títols en català, idioma que és el desè que més es tradueix del món i és ensenyat a 166 universitats.

Exercici 5

5. El català és una llengua molt viva a Internet, fins al punt que l'ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) va autoritzar el 2006 el domini .cat, que agrupa els webs de comunitat lingüística i cultural catalana. En poc més de dos anys, ja hi havia 30.000 dominis registrats.

Exercici 6

6. La bandera. Les quatre barres que van derivar en bandera de Catalunya apareixen ja en un segell de Ramon Berenguer IV l'any 1150, encara que el seu origen mitològic també es vincula a Guifré el Pelós quan, després d'una batalla, el rei franc Carles el Calb va untar els seus dits a la sang del noble.

Exercici 7

7. Va dibuixar les quatre barres vermelles sobre el seu escut daurat, atorgant-li així una divisa. Aquest conjunt era el distintiu dels comtes de Barcelona i, si bé en algunes èpoques les línies es van dibuixar horitzontalment, es va acabar imposant la disposició vertical, actualment oficialitzada mitjançant l'Estatut d'Autonomia de 1979.

Exercici 8

8. Els Segadors: l'himne nacional. La Llei del Parlament de Catalunya de 1993 defineix que l'himne nacional de Catalunya és Els segadors. Basat en un idil·li popular del segle XVII, que havia recollit el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, la lletra actual és d'Emili Guanyavents, que l'any 1899 va guanyar un concurs convocat a aquest efecte per la Unió Catalanista, i que va motivar una apassionada polèmica.

Exercici 9

9. La música la va posar l'any 1892 Francesc Alió, que va adaptar la melodia d'una cançó ja existent. L'himne fa al·lusió al Corpus de Sang, el motí ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 i que va donar lloc a la guerra dels Segadors, la contesa que va enfrontar els catalans i les tropes de Felip IV. En el text destaquen les al·lusions als pagesos, a la terra i a les llibertats.

Exercici 10

10. La Diada: festa nacional. La festa nacional de Catalunya se celebra l'11 de setembre i en aquesta es recorda la pèrdua de les llibertats i les institucions catalanes derivada de la derrota a la guerra de Successió, l'any 1714. Amb la commemoració es pretén recordar l'anhel per la conservació de la identitat. Després de la caiguda de la dictadura franquista, l'11 de setembre van tenir lloc grans manifestacions en demanda de l'autonomia.